Uns somriures....

Ja arriben aquestes dates tan assenyalades, en les quals tots esperem un nou any, ple de felicitat i esperança. Aquest any un poc més especials. Una setmana enrere en l'assaig de la banda ens van avisar que una nova actuació anàvem a fer. EL dia 23 de desembre  farem un concert en l'hospital general, visitarem als xiquets mes menuts de pediatria que en aquestes dates de Nadal, han d'estar ingressats. L'any passat també vam fer aquest concert i  veure les cares dels xiquets d'alegria, va ser la nostra major recompensa més que qualsevol aplaudiment, encara que també ens agraden, però els xiquets són diferents en una carícia, el veure tots els instruments, eixa careta per més malament que estigueren sempre se'ls il·luminaven els ulls i un somriure creixia en eixa cara, tots tenien força per donar un aplaudiment o qualsevol afecte cap a tots. Tinc moltes ganes de poder veure aquells somriures que tant em van agradar!

Darrere d'una actuació...

Hui dia 10 de desembre de 2014 vaig a parlar-vos del que sents quan estàs tocant un instrument, tot el món pensa que has d'estar concentrat mirant la partitura i intentar continuar el ritme de la música. Doncs be, et sorprendria les vegades que tots els músics, la primera jo, hem estat despistats o pensant en altres coses que per a res tenien a veure amb la partitura.

Quan estàs amb l'instrument a la mà tan sols es pot pensar una cosa, el que fas o fas perquè t'agrada i si estas tocant davant d'eixa gent és perquè algú ho ha decidit i si eixe t'ha elegit a tu és perquè vals. Tot açò m'ho va ensenyar el meu professor, per intentar tranquil·litzar-me en la meva primera audició. És difícil pensar en tot açò quan puges a l'escenari i l'únic que veus és molta gent mirant-te i esperant a sentir allò que tu portes preparant-te durant tant de temps.

Amb el temps aprens a gaudir les teues audicions i a escoltar-te a tu mateixa, aprens nous mètodes, com per exemple a fixar-te en una persona o una cosa i pensar que sols està això.

Amb tot açò volia que sentíreu un poquet del que jo sent quan puge a un escenari intente fer allò que més m'agrada de la manera que millor sé.

Els millors sentiments són els que no es veuen...

Un somni fet realitat!

EL passat dia 27 de novembre es van dur a terme les proves del conservatori per a l'accés a dolçaina. En la primera prova érem nou persones, vam tocar  cadascú les proves que havia preparat en casa i vam esperar a que tots els companys finalitzaren. Quan els companys van finalitzar van penjar les notes i una bona alegria els nou havíem passat la primera solo quedaven tres mes. La següent va ser primera vista, vam entrar de tres en tres, o vaig fer la primera donat al meu cognom. Els companys acabaren i les notes van ser penjades al tauler, dos companys havien suspès i no podien continuar, un d'ells era un company meu, havíem preparat el examen junts, per una part estava contenta a causa de que tan sols em faltaven les proves de dictat primera vista i llenguatge. Vam acabar les proves i una altra vegada vam tindre que esperar a les notes allí estava des del principi fins al final el meu professor, eixe home que havia fet que jo estime tant la dolçaina, aquell que m'havia animat per que continuara i amb ell ma mare que no es separava de mi, preocupada per si podia suspendre no pel fet de la nota si no pel que poguera sentir. La secretaria del conservatori venia amb aquella grapadora blava i amb el full blanc a la ma, allí estaria el meu futur sobre la dolçaina. El meu professor va ser el primer en veure el resultat, havia aprovat!!!! Estava dins del conservatori, podia cursar dolçaina jo i tres mes!!!Amb aquest articul donar la enh...oria...bona al meu professor per aconseguir que els seus alumnes estimem tant la música, i als meus companys Carles Adrià i Jorge.

Un somni que per fi es podrà complir!!!!

Ahir dia 17 de novembre vaig rebre una cridada que em va posar molt nerviosa, per fi podríem presentar-nos a la prova per a entrar a professional de dolçaina es farà el dia 27 de novembre, tan sols tinc una setmana per preparar-me! Desprès de estar una estona pensant en les cançons i com ho anava a fer me vaig posar a pensar des de quin dia m'agrada tant la dolçaina, i hem vaig recordar en set anys pregunta-li a ma mare si hi havia una escola de musica per que jo volia anar a una, imaginava un lloc on els mes menuts no podríem entrar i quan ma mare em va dir que podria fer un examen em vaig posar molt nerviosa, perquè què anava a fer jo davant de gent de 12 i 14 anys? El dia de l'examen molta gent em mirava, jo veia aquella gent gran preparada en molts fulls i jo? Que no tenia ni idea de musica? En entrar una mestra molt simpàtica ens va dir que era un examen per a escoltar, havíem de prestar molta atenció. Desprès de una setmana va vindre ma mare a per mi al cole i em va mirar i va dir tenim que xarrar, has quedat sexta en les proves del conservatori. La meva alegria va ser màxima, jo tocava la dolçaina des dels sis anys com a una afició, però allí no estava!!!!I per això vaig elegir la flauta (que no em queixe perquè es un instrument genial i que no canvie per res) però ara desprès de set anys el meu somni es podrà fer realitat!

 

LA DOLÇAINA CAMÍ DE LA DIGNITAT

Hui dia 5 de novembre us vaig a contar una nova notícia, el conservatori de Castelló aquest any podrà impartir classes de dolçaina. La conselleria de Educació, Cultura i Esport, ha acceptat la proposta i els castellonencs ja podran cursar aquest any la assignatura de dolçaina. Sols es podrà fer en el grau professional junt a les altres 17 instruments mes. La formació en dolçaina tindrà com objectiu contribuir en el alumnat el domini de la tècnica i las possibilitats sonores i expressives del instrument, així como arribar i demostrar la sensibilitat auditiva necessària para perfeccionar gradualment la calitat. També se premiara que el alumne que valore la música tradicional.

Un pas cap a la dignificació de la dolçaina. Aquesta és la sensació que es té després que s’aprovara que al setembre es podran impartir estudis de dolçaina per primera vegada en un conservatori públic de la xarxa de la Generalitat. En concret, al Conservatori Professional de Música de Castelló Mestre Tàrrega. Des de aquells anys on un dolçainer i un tabaleter lo únic que els deixaven fer era anar de un poble a una altre amb el instrument a la ma per poder ensenyar el que era. Com així explica el mestre Xavier Richart:“Eren dolçainers professionals, practicaven un ofici remunerat que es transmetia de generació en generació." Per finalitzar aquesta setmana el blog m'agradaria donar gracies a Joan A. Martínez un gran mestre de la dolçaina i un del que la recuperaren, te tirarem de menys mestre!

    EL PAS DEL TEMPS EN LA DOLÇAINA:

 

AMC!

Hui contaré els meus inicis en la música.
El any 2009 el meu tercer any de conservatori tenia una assignatura nomenada conjunt, quin nom mes estrany conjunt de que? Al arribar a la clase un professor de nom Ramon ens va dir que els seus alumnes anaven a formar una nova banda,que si algú volia formar part d'ella.Al comentarli a ma mare li va parèixer molt be i des de aquell dia continue en la banda musical Castalia, una banda que ha eixit al estranger com per exemple italià i una banda que ha guanyat premis com el segon premi a banda juvenil internacional i una banda que ademes de musics te amics i nous projectes com el pròxim viatge planejat per participar en un concurs a Bèlgica en Brujas

Han passat moltes persones cada una d'elles aportant una cosa diferent però igual de important com els directors,que poc a poc ens han ensenyat el que ells saben i com millor saben.Gracies a tots ells començant per Ramón seguint per Juan Carlos Mañez i acabant per la nostra actual directora, Norma Comes Vidal la que en cada assaig o actuació ens fa gaudir de la música

Ací vos deixe una foto de els components i músics de la banda.

UNA NOU ESPECTACLE

El disabte 25 d'octubre a les 20:00 h es celebrara concert del III premi de Composició per a Dolçaina i Banda "Ciutat de Castelló 2014".

 Es tocaran les peces finalistes:

-"GERMANIES" Suite per a dolçaina i banda simfònica
-''ISTAMBUL'' -''RECORDS D'ESTIU''

També es tocarà:

DANSES TRADICIONALS DEL REAL DE GANDIA Arranjament de Francisco Signes

MICHAEL DE NOTRE DAME de Javier Marimón Pellicer

Amb la Banda Municipal de Música de Castelló.

El jurat les escoltarà i després del descans donarà el seu veredicte.
els premis seran:
 -1r de 1000 €
 - 2n de 700 €
 -3r 500 €.
El dolçainer i jurat que interpretara el paper de dolçaina solista: Adrià Nebot Sanahuja.

El Jurat està format per:
- Francisco Signes Castelló
- José Vicente Ramón Segarra
- Antonio de la Asunción Andrés
- Adrià Nebot Sanahuja

El gran compositor i music del rock

Elthon John naix en Anglaterra el 25 de març de 1947. Es un cantant,compositor i pianista, els seus generes son el rock el glam rock i el piano rock.
En 1958 va ser el seu primer èxit als nomes 11 anys,va entrar en la "Royal Academy of Music"A finals  dels seixanta, Elton va conèixer al lletrista i poeta Bernie Taupin. Amb ell va escriure la gran majoria de la seva obra musical.
En la meva opinió es un dels millors cantants i compositors de rock va arribar a estar el numero 38 de la revista dels Rolling Stones en la que es publicaven els millors artistes de la historia.
Espanya te la sort del any 2014 de rebre'l en la seva gira de 2014, farà sis   grans concerts:Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Bilbao.Una gran oportunitat per a tot aquell que li agrade el rock,per poder bore a el gran,fantàstic i impressionant Elton John, amb el que es podrà gaudir de un dels tipus de musica amb  la guitarra electrica el baix,la bateria i, algunes vegades, instruments de teclat  como el orgue i el piano.
Si voleu passar un bon rato i ames gaudir d'una actuació meravellosa no tingueu cap dubte d'assistir al concert on mes prop us vingue.

Chicago

El passat disabte dia 11 d'octubre vaig tindre la sort de poder asistir a un musical anomenat Chicago. Esta ambientat en els anys 20, tracata sobre el terrorisme, assasinats, avaricia, corrupció, i adulteri viscut als anys on predominaven els diners les drogues i l'alchol. Amb molt de jazz, el grup taronger va celebral el seu 20 aniversari amb aquest musical, el seu director Santiago López Rodríguez ens va fer sentir com si tots estiguerem en els anys 20 a chicago.

La part musical va ser dirigida per Carlos Pascual un mestre que ens va fer gaudir amb l'espectacle en tot moment. Per a la meva opinió va ser un musical espectacular amb un vestuari i uns musics exepcionals. Des del primer moment que vam entrar al teatre no faltava cap detall des de cotxes antics portant als actors fins les xiques que ens agarraven les entrades. Un musical per a repetir!

UNA MAGNIFICA SENSACIÓ

La música:el art d'organitzar una combinació coherent de sorolls i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia,la armonía i el ritme.

Hui vaig a parlar sobre els meus instruments , la dolçaina i la flauta travessera.La dolçaina o xirimita es un instrument típic de la comunitat valenciana,hui es utilitzada per fer tot tipus de musica. Es un instrument de vent llengüeta,de la família el oboe de forma cònica i de 30 cm de llargària.Per la contra la flauta travessera es un instrument utilitzat en tot el mon ,dins de la família de les flautes travesseres podem trobar diferent tipus de flautes, les mes conegudes son:

• Flautí
• Flauta soprano
• Flauta tenor
• Flauta alta
• Flauta baix
• Flauta contralt
• Flauta contrabaix

Per ami els dos son els millors instruments que e pogut elegir per tocar, perquè quan estic en ells i sentis la seva melodia i com sonen es una sensació de satisfacció i d'orgull per tot el esforç que costa

FORMIGUES

Hui dia 24 de setembre de 2014 vaig a parlar sobre un festival de música , per als mes petits de la casa , anomenat "FORMIGUES" serà realitzat a Benicàssim els dies quatre i cinc de octubre al recinte "Villacamp Benicàssim" (Front al pont de ferro). Es faran diverses actuacions però jo vos explicaré una de elles,en la meva opinió la millor.Es un grup anomenat els Trobadorets, es dediquen a cantar cançons de la infantessa i son capaços de fer que fins la persona mes queta es alce i es pose a ballar i a cantar amb ells.Segurs que ens o passarem molt be.Besos fins la pròxima setmana.

UNA TRISTA NOTÍCIA PER AL JAZZ

Una trista noticícia em toca contar hui,per a tots aquells que estimem la música hui dia 18 de Setembre de 2014,diem adeu a un dels artistes mes gran de jazz.Joe Sample un dels gúru de Jazz més important de tot el món se'n va per a no tornar.El divendres passat confirmava la seva familia per una red social que el component del grup "Jazz crusades", als 75 anys després de haver passat per tres atacs al cor i un càncer de pulmó.

Va ser un músic des de ven xicotet als cinc anys ja va formar el seu primer grup de Jazz anomenat "The modern Jazz sextet" qui van permaneixer junts fins que acabaren l'institut.En 1961 va traure el seu primer disc de Jazz "Freedom sounds" i el seu exit no va acabar com molts artistes de l' època si no que es va mantindre fins al nostres dies on encara continua.Gracies Joe Sample per deixarnos disfrutar de la teva música i per disfrutar en ella.

Uns dies de calor

El passat dimarts 15 de setembre  , l'institut IES la Plana de Castelló , va proposar queixar-se del calor que fa en les classes.La proposta va consistir en que anaren els alumnes amb una samarreta blanca i un paraigües.Tots els xiquets del centre van acudir al pati on allí els professors els feren una foto per poder mana-la al periòdic, de forma de queixa per  la calor que els estudiants estan  passant a diari en les seves classes.