EL passat dia 27 de novembre es van dur a terme les proves del conservatori per a l'accés a dolçaina. En la primera prova érem nou persones, vam tocar cadascú les proves que havia preparat en casa i vam esperar a que tots els companys finalitzaren. Quan els companys van finalitzar van penjar les notes i una bona alegria els nou havíem passat la primera solo quedaven tres mes. La següent va ser primera vista, vam entrar de tres en tres, o vaig fer la primera donat al meu cognom. Els companys acabaren i les notes van ser penjades al tauler, dos companys havien suspès i no podien continuar, un d'ells era un company meu, havíem preparat el examen junts, per una part estava contenta a causa de que tan sols em faltaven les proves de dictat primera vista i llenguatge. Vam acabar les proves i una altra vegada vam tindre que esperar a les notes allí estava des del principi fins al final el meu professor, eixe home que havia fet que jo estime tant la dolçaina, aquell que m'havia animat per que continuara i amb ell ma mare que no es separava de mi, preocupada per si podia suspendre no pel fet de la nota si no pel que poguera sentir. La secretaria del conservatori venia amb aquella grapadora blava i amb el full blanc a la ma, allí estaria el meu futur sobre la dolçaina. El meu professor va ser el primer en veure el resultat, havia aprovat!!!! Estava dins del conservatori, podia cursar dolçaina jo i tres mes!!!Amb aquest articul donar la enh...oria...bona al meu professor per aconseguir que els seus alumnes estimem tant la música, i als meus companys Carles Adrià i Jorge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada