Hui vaig a parlar del concurs mes important que uneix als països i a la música: Eurovisió. Aquest any Espanya serà representada per la gran cantant Edurne amb la magnifica cançó de "Amanecer" tema composat per Tony Sánchez-Ohlsson el mateix que va fer la cançó per a Pastora Soler. Eurovisió aquest any serà a Viena el 23 de maig del 2015. Aquest any ha sigut diferent al any passat, la cantant no s'ha tingut que sotmetre a una votació popular si no que RTVE la ha elegida sense mirar una altre cantant. Molt emocionada ha deixat el programa que presentava en la cadena de quatre per a dedicar-se a la carrera musical i a l'oportunitat de poder representar el seu país en un concurs internacional. Des de tota Espanya: Ànims i esperem veure el dia 23 a la millor persona que pot representar un país.

 Despedida Edurne a viena!

 

Uns somriures....

Ja arriben aquestes dates tan assenyalades, en les quals tots esperem un nou any, ple de felicitat i esperança. Aquest any un poc més especials. Una setmana enrere en l'assaig de la banda ens van avisar que una nova actuació anàvem a fer. EL dia 23 de desembre  farem un concert en l'hospital general, visitarem als xiquets mes menuts de pediatria que en aquestes dates de Nadal, han d'estar ingressats. L'any passat també vam fer aquest concert i  veure les cares dels xiquets d'alegria, va ser la nostra major recompensa més que qualsevol aplaudiment, encara que també ens agraden, però els xiquets són diferents en una carícia, el veure tots els instruments, eixa careta per més malament que estigueren sempre se'ls il·luminaven els ulls i un somriure creixia en eixa cara, tots tenien força per donar un aplaudiment o qualsevol afecte cap a tots. Tinc moltes ganes de poder veure aquells somriures que tant em van agradar!

Darrere d'una actuació...

Hui dia 10 de desembre de 2014 vaig a parlar-vos del que sents quan estàs tocant un instrument, tot el món pensa que has d'estar concentrat mirant la partitura i intentar continuar el ritme de la música. Doncs be, et sorprendria les vegades que tots els músics, la primera jo, hem estat despistats o pensant en altres coses que per a res tenien a veure amb la partitura.

Quan estàs amb l'instrument a la mà tan sols es pot pensar una cosa, el que fas o fas perquè t'agrada i si estas tocant davant d'eixa gent és perquè algú ho ha decidit i si eixe t'ha elegit a tu és perquè vals. Tot açò m'ho va ensenyar el meu professor, per intentar tranquil·litzar-me en la meva primera audició. És difícil pensar en tot açò quan puges a l'escenari i l'únic que veus és molta gent mirant-te i esperant a sentir allò que tu portes preparant-te durant tant de temps.

Amb el temps aprens a gaudir les teues audicions i a escoltar-te a tu mateixa, aprens nous mètodes, com per exemple a fixar-te en una persona o una cosa i pensar que sols està això.

Amb tot açò volia que sentíreu un poquet del que jo sent quan puge a un escenari intente fer allò que més m'agrada de la manera que millor sé.

Els millors sentiments són els que no es veuen...

Un somni fet realitat!

EL passat dia 27 de novembre es van dur a terme les proves del conservatori per a l'accés a dolçaina. En la primera prova érem nou persones, vam tocar  cadascú les proves que havia preparat en casa i vam esperar a que tots els companys finalitzaren. Quan els companys van finalitzar van penjar les notes i una bona alegria els nou havíem passat la primera solo quedaven tres mes. La següent va ser primera vista, vam entrar de tres en tres, o vaig fer la primera donat al meu cognom. Els companys acabaren i les notes van ser penjades al tauler, dos companys havien suspès i no podien continuar, un d'ells era un company meu, havíem preparat el examen junts, per una part estava contenta a causa de que tan sols em faltaven les proves de dictat primera vista i llenguatge. Vam acabar les proves i una altra vegada vam tindre que esperar a les notes allí estava des del principi fins al final el meu professor, eixe home que havia fet que jo estime tant la dolçaina, aquell que m'havia animat per que continuara i amb ell ma mare que no es separava de mi, preocupada per si podia suspendre no pel fet de la nota si no pel que poguera sentir. La secretaria del conservatori venia amb aquella grapadora blava i amb el full blanc a la ma, allí estaria el meu futur sobre la dolçaina. El meu professor va ser el primer en veure el resultat, havia aprovat!!!! Estava dins del conservatori, podia cursar dolçaina jo i tres mes!!!Amb aquest articul donar la enh...oria...bona al meu professor per aconseguir que els seus alumnes estimem tant la música, i als meus companys Carles Adrià i Jorge.

Un somni que per fi es podrà complir!!!!

Ahir dia 17 de novembre vaig rebre una cridada que em va posar molt nerviosa, per fi podríem presentar-nos a la prova per a entrar a professional de dolçaina es farà el dia 27 de novembre, tan sols tinc una setmana per preparar-me! Desprès de estar una estona pensant en les cançons i com ho anava a fer me vaig posar a pensar des de quin dia m'agrada tant la dolçaina, i hem vaig recordar en set anys pregunta-li a ma mare si hi havia una escola de musica per que jo volia anar a una, imaginava un lloc on els mes menuts no podríem entrar i quan ma mare em va dir que podria fer un examen em vaig posar molt nerviosa, perquè què anava a fer jo davant de gent de 12 i 14 anys? El dia de l'examen molta gent em mirava, jo veia aquella gent gran preparada en molts fulls i jo? Que no tenia ni idea de musica? En entrar una mestra molt simpàtica ens va dir que era un examen per a escoltar, havíem de prestar molta atenció. Desprès de una setmana va vindre ma mare a per mi al cole i em va mirar i va dir tenim que xarrar, has quedat sexta en les proves del conservatori. La meva alegria va ser màxima, jo tocava la dolçaina des dels sis anys com a una afició, però allí no estava!!!!I per això vaig elegir la flauta (que no em queixe perquè es un instrument genial i que no canvie per res) però ara desprès de set anys el meu somni es podrà fer realitat!

 

LA DOLÇAINA CAMÍ DE LA DIGNITAT

Hui dia 5 de novembre us vaig a contar una nova notícia, el conservatori de Castelló aquest any podrà impartir classes de dolçaina. La conselleria de Educació, Cultura i Esport, ha acceptat la proposta i els castellonencs ja podran cursar aquest any la assignatura de dolçaina. Sols es podrà fer en el grau professional junt a les altres 17 instruments mes. La formació en dolçaina tindrà com objectiu contribuir en el alumnat el domini de la tècnica i las possibilitats sonores i expressives del instrument, així como arribar i demostrar la sensibilitat auditiva necessària para perfeccionar gradualment la calitat. També se premiara que el alumne que valore la música tradicional.

Un pas cap a la dignificació de la dolçaina. Aquesta és la sensació que es té després que s’aprovara que al setembre es podran impartir estudis de dolçaina per primera vegada en un conservatori públic de la xarxa de la Generalitat. En concret, al Conservatori Professional de Música de Castelló Mestre Tàrrega. Des de aquells anys on un dolçainer i un tabaleter lo únic que els deixaven fer era anar de un poble a una altre amb el instrument a la ma per poder ensenyar el que era. Com així explica el mestre Xavier Richart:“Eren dolçainers professionals, practicaven un ofici remunerat que es transmetia de generació en generació." Per finalitzar aquesta setmana el blog m'agradaria donar gracies a Joan A. Martínez un gran mestre de la dolçaina i un del que la recuperaren, te tirarem de menys mestre!

    EL PAS DEL TEMPS EN LA DOLÇAINA:

 

AMC!

Hui contaré els meus inicis en la música.
El any 2009 el meu tercer any de conservatori tenia una assignatura nomenada conjunt, quin nom mes estrany conjunt de que? Al arribar a la clase un professor de nom Ramon ens va dir que els seus alumnes anaven a formar una nova banda,que si algú volia formar part d'ella.Al comentarli a ma mare li va parèixer molt be i des de aquell dia continue en la banda musical Castalia, una banda que ha eixit al estranger com per exemple italià i una banda que ha guanyat premis com el segon premi a banda juvenil internacional i una banda que ademes de musics te amics i nous projectes com el pròxim viatge planejat per participar en un concurs a Bèlgica en Brujas

Han passat moltes persones cada una d'elles aportant una cosa diferent però igual de important com els directors,que poc a poc ens han ensenyat el que ells saben i com millor saben.Gracies a tots ells començant per Ramón seguint per Juan Carlos Mañez i acabant per la nostra actual directora, Norma Comes Vidal la que en cada assaig o actuació ens fa gaudir de la música

Ací vos deixe una foto de els components i músics de la banda.