La ola

Amb l'acabament del curs i amb el poc de temps que resta, la nostra professora d'ètica ha decidit posar-mos una pel·licula anomenada la ola. Tracta sobre adolescent i un professor que el intenta explicar la democràcia en una setmana de projectes, a aquest professor li ha tocat la Autocràcia i decideix intentar fer un experiment en els seus alumnes.

 A traves del seu lema va aconseguir que tots els seus alumnes entraren a l'aula i es s'assentaren  en menys de trenta segons amb l'esquena recta i preparats per a iniciar la classe.



Com a actors hi participen:


 Jürgen Vogel: Rainer Wenger 
Frederick Lau: Tim 
Max Riemelt: Marco 
Jennifer Ulrich: Karo  
Christiane Paul: Anke Wenge 

Lema de la ola : el poder mediant la disciplina, força mediant la comunitat, força a través de la acció, força a través del orgull"

Una asociació plena de activitats.

L'associació de veïns del primer moli, es una associació que et permet aprendre a ballar, des de ball clàssic fins a el mes modern, també pots aprendre un poc de música com per exemple solfeig o els instruments mes típics d'ací com son la dolçaina i el tabal.

Tots els anys per l'arribada de l'estiu s'organitza una festa per mostrar a tothom el que dia a dia i setmana a setmana hem anat fent intentant millorar cada dia per poder representar com cal  al primer moli. Aquest anys serà el dia 12 de juny al auditori de Castelló on podrem ensenyar el nostre treball. Allí vos convidem a tot el que vulgau disfrutar de un ratet de goig amb tots nosaltres! 

Ací vos deixe una mostra de totes les activitats que es poden fer

MAGDALENA 2015

Aquesta Magdalena 2015 ha estat plena de color, soroll, festa, música i molta diversió. Si algú em preguntara que recorde no tindria prou línies per tractar de resumir-la, han sigut nou dies en els que he estat plena de concerts, el primer dia vam fer el tradicional pregó amb la banda acompanyant un sector cristià on tots els components vam disfrutar portant el pas de la música. El diumenge a les sis del mati vam tindre que alçar-mos per tal de fer la despertà a la regina major del Grau i acompanyar-la fins la ermita de la Magdalena amb música de les tradicionals dolçaines i tabals. Al baixar de l'ermita vam tindre que canviar-nos ràpid i agafar el flautí per acompanyar a la gaiata 7 (guanyadora en la secció infantil) en la tradicional desfilada de les gaiates on es mostre el treball que els gaiaters han fet durant un any. El dilluns vam acompanyar als mes infants al seu pregó on caramels estigueren presents. Dimarts vam descansar de tocar no per molt de temps perquè el dimecres vam fer el homenatge a la dolçaina tots els dolçainers de Castelló. Dijous pot ser que fore el dia que mes vaig tocar sense que tinguera ningun acte, com pot ser? Vam eixir en la xaranga com els dies anteriors ballant per els carrers i veient com el nostre treball fea disfrutar a la gent del carrer. Divendres va ser molt paregut amb el toc especial que per la nit vam gaudir del concert dels Mojinos Escozidos. Disabte vam disfrutar de la meravellosa, impressionant i indescriptible actuació de l'orquestra de Panorama. Diumenge vam disfrutar de l'ultima mascleta i vam poder disfrutar de l'ùltim magdalena vitol acompanyant a la gaiata altra vegada.

                                UNES FESTES INOBLIDABLES

Hui vaig a parlar del concurs mes important que uneix als països i a la música: Eurovisió. Aquest any Espanya serà representada per la gran cantant Edurne amb la magnifica cançó de "Amanecer" tema composat per Tony Sánchez-Ohlsson el mateix que va fer la cançó per a Pastora Soler. Eurovisió aquest any serà a Viena el 23 de maig del 2015. Aquest any ha sigut diferent al any passat, la cantant no s'ha tingut que sotmetre a una votació popular si no que RTVE la ha elegida sense mirar una altre cantant. Molt emocionada ha deixat el programa que presentava en la cadena de quatre per a dedicar-se a la carrera musical i a l'oportunitat de poder representar el seu país en un concurs internacional. Des de tota Espanya: Ànims i esperem veure el dia 23 a la millor persona que pot representar un país.

 Despedida Edurne a viena!

 

Uns somriures....

Ja arriben aquestes dates tan assenyalades, en les quals tots esperem un nou any, ple de felicitat i esperança. Aquest any un poc més especials. Una setmana enrere en l'assaig de la banda ens van avisar que una nova actuació anàvem a fer. EL dia 23 de desembre  farem un concert en l'hospital general, visitarem als xiquets mes menuts de pediatria que en aquestes dates de Nadal, han d'estar ingressats. L'any passat també vam fer aquest concert i  veure les cares dels xiquets d'alegria, va ser la nostra major recompensa més que qualsevol aplaudiment, encara que també ens agraden, però els xiquets són diferents en una carícia, el veure tots els instruments, eixa careta per més malament que estigueren sempre se'ls il·luminaven els ulls i un somriure creixia en eixa cara, tots tenien força per donar un aplaudiment o qualsevol afecte cap a tots. Tinc moltes ganes de poder veure aquells somriures que tant em van agradar!

Darrere d'una actuació...

Hui dia 10 de desembre de 2014 vaig a parlar-vos del que sents quan estàs tocant un instrument, tot el món pensa que has d'estar concentrat mirant la partitura i intentar continuar el ritme de la música. Doncs be, et sorprendria les vegades que tots els músics, la primera jo, hem estat despistats o pensant en altres coses que per a res tenien a veure amb la partitura.

Quan estàs amb l'instrument a la mà tan sols es pot pensar una cosa, el que fas o fas perquè t'agrada i si estas tocant davant d'eixa gent és perquè algú ho ha decidit i si eixe t'ha elegit a tu és perquè vals. Tot açò m'ho va ensenyar el meu professor, per intentar tranquil·litzar-me en la meva primera audició. És difícil pensar en tot açò quan puges a l'escenari i l'únic que veus és molta gent mirant-te i esperant a sentir allò que tu portes preparant-te durant tant de temps.

Amb el temps aprens a gaudir les teues audicions i a escoltar-te a tu mateixa, aprens nous mètodes, com per exemple a fixar-te en una persona o una cosa i pensar que sols està això.

Amb tot açò volia que sentíreu un poquet del que jo sent quan puge a un escenari intente fer allò que més m'agrada de la manera que millor sé.

Els millors sentiments són els que no es veuen...

Un somni fet realitat!

EL passat dia 27 de novembre es van dur a terme les proves del conservatori per a l'accés a dolçaina. En la primera prova érem nou persones, vam tocar  cadascú les proves que havia preparat en casa i vam esperar a que tots els companys finalitzaren. Quan els companys van finalitzar van penjar les notes i una bona alegria els nou havíem passat la primera solo quedaven tres mes. La següent va ser primera vista, vam entrar de tres en tres, o vaig fer la primera donat al meu cognom. Els companys acabaren i les notes van ser penjades al tauler, dos companys havien suspès i no podien continuar, un d'ells era un company meu, havíem preparat el examen junts, per una part estava contenta a causa de que tan sols em faltaven les proves de dictat primera vista i llenguatge. Vam acabar les proves i una altra vegada vam tindre que esperar a les notes allí estava des del principi fins al final el meu professor, eixe home que havia fet que jo estime tant la dolçaina, aquell que m'havia animat per que continuara i amb ell ma mare que no es separava de mi, preocupada per si podia suspendre no pel fet de la nota si no pel que poguera sentir. La secretaria del conservatori venia amb aquella grapadora blava i amb el full blanc a la ma, allí estaria el meu futur sobre la dolçaina. El meu professor va ser el primer en veure el resultat, havia aprovat!!!! Estava dins del conservatori, podia cursar dolçaina jo i tres mes!!!Amb aquest articul donar la enh...oria...bona al meu professor per aconseguir que els seus alumnes estimem tant la música, i als meus companys Carles Adrià i Jorge.