dimecres, 17 de desembre del 2014

Uns somriures....

Ja arriben aquestes dates tan assenyalades, en les quals tots esperem un nou any, ple de felicitat i esperança. Aquest any un poc més especials. Una setmana enrere en l'assaig de la banda ens van avisar que una nova actuació anàvem a fer. EL dia 23 de desembre  farem un concert en l'hospital general, visitarem als xiquets mes menuts de pediatria que en aquestes dates de Nadal, han d'estar ingressats. L'any passat també vam fer aquest concert i  veure les cares dels xiquets d'alegria, va ser la nostra major recompensa més que qualsevol aplaudiment, encara que també ens agraden, però els xiquets són diferents en una carícia, el veure tots els instruments, eixa careta per més malament que estigueren sempre se'ls il·luminaven els ulls i un somriure creixia en eixa cara, tots tenien força per donar un aplaudiment o qualsevol afecte cap a tots. Tinc moltes ganes de poder veure aquells somriures que tant em van agradar!

dimecres, 10 de desembre del 2014

Darrere d'una actuació...

Hui dia 10 de desembre de 2014 vaig a parlar-vos del que sents quan estàs tocant un instrument, tot el món pensa que has d'estar concentrat mirant la partitura i intentar continuar el ritme de la música. Doncs be, et sorprendria les vegades que tots els músics, la primera jo, hem estat despistats o pensant en altres coses que per a res tenien a veure amb la partitura.

Quan estàs amb l'instrument a la mà tan sols es pot pensar una cosa, el que fas o fas perquè t'agrada i si estas tocant davant d'eixa gent és perquè algú ho ha decidit i si eixe t'ha elegit a tu és perquè vals. Tot açò m'ho va ensenyar el meu professor, per intentar tranquil·litzar-me en la meva primera audició. És difícil pensar en tot açò quan puges a l'escenari i l'únic que veus és molta gent mirant-te i esperant a sentir allò que tu portes preparant-te durant tant de temps.

Amb el temps aprens a gaudir les teues audicions i a escoltar-te a tu mateixa, aprens nous mètodes, com per exemple a fixar-te en una persona o una cosa i pensar que sols està això.

Amb tot açò volia que sentíreu un poquet del que jo sent quan puge a un escenari intente fer allò que més m'agrada de la manera que millor sé.

Mostrando image.jpg
Els millors sentiments són els que no es veuen...

dimecres, 3 de desembre del 2014

Un somni fet realitat!

EL passat dia 27 de novembre es van dur a terme les proves del conservatori per a l'accés a dolçaina. En la primera prova érem nou persones, vam tocar  cadascú les proves que havia preparat en casa i vam esperar a que tots els companys finalitzaren. Quan els companys van finalitzar van penjar les notes i una bona alegria els nou havíem passat la primera solo quedaven tres mes. La següent va ser primera vista, vam entrar de tres en tres, o vaig fer la primera donat al meu cognom. Els companys acabaren i les notes van ser penjades al tauler, dos companys havien suspès i no podien continuar, un d'ells era un company meu, havíem preparat el examen junts, per una part estava contenta a causa de que tan sols em faltaven les proves de dictat primera vista i llenguatge. Vam acabar les proves i una altra vegada vam tindre que esperar a les notes allí estava des del principi fins al final el meu professor, eixe home que havia fet que jo estime tant la dolçaina, aquell que m'havia animat per que continuara i amb ell ma mare que no es separava de mi, preocupada per si podia suspendre no pel fet de la nota si no pel que poguera sentir. La secretaria del conservatori venia amb aquella grapadora blava i amb el full blanc a la ma, allí estaria el meu futur sobre la dolçaina. El meu professor va ser el primer en veure el resultat, havia aprovat!!!! Estava dins del conservatori, podia cursar dolçaina jo i tres mes!!!Amb aquest articul donar la enh...oria...bona al meu professor per aconseguir que els seus alumnes estimem tant la música, i als meus companys Carles Adrià i Jorge.